Josep Andreu, activista veïnal al barri de Sant Cosme i Anna Martín Cuello, regidora a l’Ajuntament del Prat

 

La lluita per la igualtat i la llibertat comença als barris. En barris com el de Sant Cosme, on el veïnat es va un. L’eina: la fraternitat entre veïns i veïnes. Un d’ells, en Josep Andreu, veterà de l’AVV de Sant Cosme, conversa amb Anna Martín, regidora a l’Ajuntament del Prat.

 

Álex Eslava, activista juvenil durant la Transició i Adrián Álvarez, treballador social i activista del Prat en Comú

 

La llibertat, igualtat i fraternitat són horitzons sempre ampliables i el jovent és una punta de llança per extendre’ls sempre a més àmbits de la vida en comú. Durant la transició, la implicació i lluita de les generacions més joves va ser clau per conquerir la llibertat. El moviment juvenil del Prat va utilitzar els primers Ajuntaments democràtics per conquerir nous equipaments i espais per a la gent jove de la ciutat. Un dels seus activistes fou Àlex Eslava, que recorda aquells temps amb Adrián Álvarez, treballador social.

 

Maruja Pelegrín, activista feminista i impulsora del primer centre de planificació familiar de l'Estat i del Prat i David Reboso, activista del Prat en Comú

 

La igualtat ha de ser, en primer lloc, igualtat de gènere. I si avui podem construir un Prat més igualitari i antimasclista és gràcies a que ens han precedit gegantes com la Maruja Pelegrín Llorente. Aquesta veterana de la lluita feminista va fundar al Prat, amb altres companyes de l’AVV de Llevant, el primer centre de planificació familiar de l’Estat. Aquell centre va obrir escletxes de llibertat i d’autodeterminació sobre el propi cos de les dones en ple franquisme. Pelegrín ho recorda i reflexiona sobre els reptes de la lluita feminista avui amb un home compromès contra el masclisme, David Reboso, activista del Prat en Comú.

 

Antonio Pedrero, president de la Cooperativa Obrera de Viviendas i Alba Bou, regidora d'habitatge

 

Sense un habitatge digne no hi ha igualtat ni es pot desenvolupar amb llibertat un projecte vital. Ho sabien els i les pratenques que als anys seixanta es van unir fraternalment en la Cooperativa Obrera de Viviendas i, enfrontant-se als especuladors franquistes, van aixecar barris sencers. Van donar resposta no només a les necessitats d’habitatge de la gent. També van crear escoles, centres de lleure, cooperatives d’estalvi... el president de la COV, Antonio Pedrero, parla d’aquesta experiencia i de l’actual lluita pel dret a l’habitatge amb la regidora d’Habitatge del Prat, Alba Bou.

 

Faustino Albaladejo, treballador de la Seda i fundador de CCOO i Pol Mena, sindicalista de CCOO i militant del Prat en Comú

 

Sense una distribució justa del treball i de la riquesa que genera no es pot avançar cap a la igualtat. Per garantir-la, l’acció col·lectiva i fraternal dels i les treballadores és indispensable. Faustino Albaladejo recorda com els i les treballadores pratenques de fabriques com la Seda i la Paperera van crear durant el franquisme sindicats com CCOO per lluitar per la igualtat i també per la llibertat, i reflexiona sobre els reptes del treball en l’actual context de revolució tecnològica amb Pol Mena, militant de CCOO.

Manel Bou, regidor dels primers ajuntaments democràtics i Esther Garcia, regidora de Memòria Històrica i Bon Govern

 

Si l’abril del 1931 es va viure una primavera democràtica, el 1979 se’n va viure una altra: després de 40 anys de dictadura, el poble recuperava els Ajuntaments democràtics. Al Prat, el PSUC va conquerir l’alcaldia. Hi havia molta feina a fer per impulsar una administració moderna i eficaç que construís una ciutat sanejada, habitable, justa i amb equipaments i serveis públics de qualitat. Un dels regidors d’aquells primers Ajuntaments democràtics fou Manel Bou, que recorda aquella època amb l’actual regidora de Memòria i Bon Govern, Esther Garcia.